Quan un infant mossega, o pega o crida o està molt agitat, nerviós, o dorm malament etc... Ens està dient alguna cosa. S'està comunicant amb nosaltres i amb l'entorn d'alguna manera. De la manera que pot en aquell moment. I no tots els infants quan mosseguen, o peguen o ploren ens estan dient el mateix. Cada infant s'expressa com pot en funció del seu moment evolutiu i maduratiu.
Nosaltres quan passem una situació difícil o un moment vital de canvi ja sigui per tenir un fill, per un canvi de feina o de domicili o una situació que ens resulta difícil de gestionar pel canvi que implica a la nostra vida "estem diferents". Podem estar més nerviosos, o tensos, preocupats, angoixats, tristos, més pensatius, amb por, irascibles o podem dormir més, o menys, o fins i tot "tenir males contestes" amb la gent que estimem, tenim confiança o convivim.
Però nosaltres som adults i ho podem gestionar. O almenys ho hauríem de poder fer. Per tant, en una situació que se'm fa difícil pel canvi que suposa a la meva vida m'hi adapto poc a poc i utilitzo les eines que tinc. Cada persona farà servir aquells recursos dels quals disposa en funció de la seva persona. Uns parlaran més i s'expressaran i necessitaran comentar-ho amb la seva parella, amistats etc. D'altres faran més activitat física com córrer o esport, altres ho podran somatitzar més en el son i el menjar, d'altres consultaran a professionals perquè els ajudin... De maneres n'hi ha moltes. Tot depèn del què ens passi, de la situació que vivim i de com ho estem vivint en aquell moment. I la mateixa situació o una situació semblant hi haurà èpoques que les podem viure millor i èpoques en que potser realment necessitarem ajuda. No sempre estem igual i no sempre estem "igual de forts" per viure o assumir una determinada situació. I això no ens fa més dèbils ni vulnerables ni millors ni pitjors.
El que passa que si que tenim uns determinats recursos i un dels més importants és el llenguatge. A partir del llenguatge que hem adquirit ens podem expressar i explicar el què ens passa. I en funció d'això els demés ens entenen i ens poden ajudar.
Ara bé, què passa quan un infant encara no té adquirit el llenguatge perquè és petit i no ens pot explicar el què li està passant?
Com ho faríeu vosaltres?
Com us faríeu entendre per dir que no esteu bé? Que la situació que viviu us costa i per això esteu més tristos per exemple?
Doncs ho podríem fer de moltes maneres oi?
_ Pegant, tirant coses al terra, mossegant, cridant...
I segur que se'n us acudeixen moltes més. I segur que cada un de vosaltres en pensa una de diferent.
*Així doncs, creieu que per explicar una mateixa situació, els infants ho expliquen expressen de la mateixa manera? No oi?
* I creieu que tots els infants viuen una situació de la mateixa manera? No oi?
* Així doncs, creieu que un infant pega o mossega perquè si o perquè ens està dient alguna cosa?
* I el seu amic que passa per una situació familiar semblant i està més tranquil del compte i porta dies amb molta "mamitis" i no vol menjar creieu que també ens està dient alguna cosa? Doncs segurament també oi?
Però cada nen és diferent i viu les coses diferents i ho expressa de manera diferent. I no podem generalitzar perquè cada família també és diferent.
Però el que si que podem fer és prestar atenció i ser capaços de veure què està passant i ajudar a viure aquella situació que l'angoixa i el trasbalsa d'una manera diferent i més fàcil per ell i el seu entorn més proper, sigui la família, amics o llar d'infants o escola.
Oferir un espai d'amor i escolta és important. I per escolta no em refereixo a demanar al nen què li passa perquè ho expliqui amb el nostre llenguatge perquè no podrà, sinó que em refereixo a obrir la ment, observar i intentar entendre què està vivint aquell infant i com el podem ajudar.
