Educar els fills no és fàcil. Hi ha moments de tot. Alguns bons, molt bons, difícils o realment agotadors. Hi ha moments que no pots més. Però ells no es mereixen que els cridis. Es pot cuidar dels fills d’una altre manera, si. Es normal que els nens s’enfadin, que cridin que plorin i que rabiin. Es clar! També és normal que riguin, que juguin, que es persegueixi entre ells, que et facin bromes, que tinguin dies increibles. Tot forma part de la vida.
Digueu-me, vosaltres teniu sempre els mateixos dies? No oi? Teniu dies de tot. I moments de tot, i estones de tot, fins i tot. I doncs, i perquè ells no? Perquè no poden estar enfadats, tenir un mal moment?
Els nens són nens, i són personetes que estan aprenent. Els primers anys de vida són vitals. Aprenen de tot el que els envolta. I és normal que vulguin descobrir-ho tot. Es normal i molt bò! Per tant, si per exemple intenten beure aigua i els hi cau el got no passa res. Cal que els cridem i els hi retraiem? Per què a vosaltres, quan una cosa us surt malament us agrada que us cridin i us diguin que no ho torneu a fer perquè acaben de fregar el terra i ho embruteu tot? O si feu una tasca malament a la feina us agradaria que us cridessin i us diguéssin que ja està bé, que prou de fer ximpleries? Oi que no?
Com us agradaria que us diguéssin les coses? Imagino que a la majoria de vosaltres amb carinyo i amor oi? Amb bones paraules, amb calma i amb comprensió. Em sembla que a totes les persones els hi agradar que els parlin així. Doncs als nens també, per suposat.
I si continuament s’ha d’estar cridant o enfadant-se perquè les coses no surten com un vol, doncs hi ha un problema. I no ve de la criatura. Com esteu amb vosaltres mateixos? Per què esteu tant nerviosos? Què us preocupa?
Quan un està tranquil i fa el que sent la criança és “fàcil” o es dóna d’una altre manera en que sostenir es torna agradable, fàcil, divertit. Si li cau el got d’aigua perquè està aprenent a beure tot sol segurament ens sabrà greu i li podrem dir, ostres, t’ha caigut el got, no pateixis, n’estàs aprenent, és aigua, no passa res. Tornem-hi? Fins i tot segurament que la criatura com que està aprenent i el que vol és ser autònoma ens voldrà ajudar a netejar-ho o ho voldrà netejar ella, com pugui, és clar. I quan aconsegueixi beure sola estarà contenta i feliç de fer una cosa sola, com els adults. I n'haurà après d'una manera feliç i autònoma.
Per tant haurem dut a terme un aprenentatge molt positiu, que l’ajudarà en la seva confiança, autoestima, seguretat i empoderament. Mentre que de l’altre manera pot fer entrar a l’infant amb culpa, baixa autoestima, por, inseguretats...etc.
Es important com transmetem les coses als nens, que els deixem aprendre i els deixem equivocar i no els renyem per equivocar-se, és clar. Cal paciència, si és clar. I la paciència s’aconsegueix estan tranquil amb una mateix. I si estas tranquil estàs obert a observar, ajudar, acompanyar i guiar perquè el que està aprenent ho pugui fer de la manera més natural, tranquila i amorosa possible.
