Ser petit és molt bonic. Cada dia és com si veiessin les coses per primera vegada. Tot és nou i l’il·lusió els guia. Els agrada descobrir el món i el miren encuriosits. Tot sorprèn i a la vegada fa respecte. Poc a poc es van fent grans i tot allò après els ajudarà a descobrir què volen fer, a què es volen dedicar, què els motiva i què els fa il·lusió aprendre. I tot això estarà sustentat i ajudat per la seva persona, la seva seguretat, autonomia i autoestima. Les ganes de saber i la motivació i la il·lusió són el que els acompanyarà a ser qui han vingut a ser. I així i poc a poc a desenvolupar-se i desenvolupar tot el seu potencial per descobrir-se i ser.
L’autonomia per tant és un valor molt important en la vida dels nens. I, què entenem per autonomia? Doncs la llibertat i la capacitat per ser. Per ser els adults responsables i lliures que els permetrà fer i dedicar-se a tot allò que desitgen i els motiva fer.
I com s’aconsegueix ser una persona autònoma, lliure? Doncs vivint lliures de pors, d’inseguretats i d’angoixes.
I com es fa per aconseguir-ho? Doncs ajudant-los a ser ells. A treure el seu potencial i a creure en ells mateixos. I per fer-ho els hem d’ajudar a confiar en ells, en les personetes que són.
I com NO ho aconseguim? Doncs sobreprotegint-los.
I què vol dir sobreprotegir? No creure en la capacitat que té l’altre per ser. En no creure que pot fer les coses que és capaç de fer. En no confiar en que és capaç.
I això a què ens porta? A que sigui insegur, no autònom, no lliure i al cap i a la fi a no ser feliç perquè cada cop que vulgui fer una cosa es sentirà insegur, ansiós o amb pors.
I la gran pregunta seria: I per què sobreprotegeixo al meu fill o a la meva filla? La resposta és doncs perquè segurament qui té por ets tu. A la consulta quan parlo d’aquest tema amb els pares i mares molt sovint apareix la por a que els hi passi alguna cosa als fills. Per exemple por a que vagi amb bicicleta i caigui i es faci mal, por a que li facin mal a l’escola, por a que al parc jugant es faci mal, por a que no tingui amics i amigues, por a que no es relacioni bé...Hi ha tot tipus de pors. Certes pors són normals però quan aquesta por fa que ho focalitzem tot a la criança, sense ser conscients, estem creant pors als nostres fills indirectament. Els fem veure que el món no és un lloc segur i per tant els hi estem creant inseguretat/s.
Moltes de les pors que projectem alhora de dur a terme la criança o de relacionar-nos amb els nostres fills són pors apreses per nosaltres mateixos, pors no resoltes que indirectament, sense voler les tornem a posar allà i creem l’efecte contrari del que volíem.
Quan això passa de vegades és difícil identificar-ho però s’ha de ser conscient que si ens ho diuen o ens n’adonem que alguna cosa passa és perquè veiem o sentim que tenim pors no resoltes segurament de la nostra infància i de la nostra manera apresa de relacionar-nos i que per tant necessitarem treballar-les amb algun professional per solucionar-ho i poder estar tranquils i transmetre tranquil·litat alhora de criar, acompanyar i educar. Una cosa és protegir i l’altre sobreprotegir. La protecció és crucial, la sobreprotecció no.
